Associació de Professionals
de Teràpia Ocupacional de Catalunya

3.1. Els Pioners  

A) EL TRACTAMENT MORAL:

El tractament moral es desenvolupa com una reacció a l'enfoc de les malalties mentals. Abans, es consideraba al malalt mental, com a algú que havia perdut completament la raó, i per això, era semblant a un animal, se'l considerava com un pecador, com un criminal, i possiblement, posseït per dimonis.

Com a tals, aquestes persones eren perilloses, i no podien ser responsables dels seus propis actes en la societat. En els hospitals per a atenció de malalts mentals, frequentment maltractaven als pacients, els encadenaven, i els posaven en exhibició per a curiositat dels visitants. No obstant, no tots estaven d'acord en considerar les malalties mentals com a alguna cosa incurable. Algunes persones sostenien que era pitjor la cura, que la mateixa malaltia. D'Aquesta manera, el tractament moral, va tenir èmfasi, sobre el comportament moral.

Les transformacions del pessimisme en optimisme, amb respecte a la cura de la bogeria, van ocòrrer quan canvià el pensament sobre les causes de les malalties mentals, se les deixa de veure com a alguna cosa somàtica, per a considerar-les com a psicològiques. Aixó, el tractament moral, va evolucionar a partir del moviment humanista.

Dintre del tractament moral, ens trobem amb dos personatges importants:

a) SAMUEL TUKE.- Quàquer anglès, que fou responsable de popularitzar el sistema terapèutic anomenat "Tractament moral". El seu avi, William Tuke, va fundar al 1976, El Retiro de York, Anglaterra. Tuke, al igual que Pinel (que estudiarem a continuació), no creia que el maltractament i càstigs ajudessin a recuperar la salut mental. Tuke, mantenia que les malalties mentals eren curables. Enlloc de subjectar els malalts, els deslligava, i els vestia, tal i com havia fet Pinel, i Tuke, afegeix la idea d'estimular als pacients, a aprendre autocontrol, i utilitzant ajudants, els inicia en diverses ocupacions o distraccions adaptades a diferents pacients.

La influència d'abordar, sobretot, les malaties psicòtiques, passen a EE.UU, de forma que els quàquers nordamericans, comencen a imitar el tractament moral i així, comencen a utilitzar el concepte "ocupació".

b) PHILIPPE PINEL.- Durant la Revolució Francesa, i en l'etapa posterior, s'aporta contingut nou en la forma de tractar les malalties mentals, ja que anteriorment en aquesta època, a aquests malalts se'ls encadenava, considerant-los com "animals". Per això, Pinel fou el primer que trenca amb les cadenes que aprisionaven als malalts mentals. Al 1973, estableix pràctiques que condueixen a un sistema més humà per al tractament de les persones amb malalties mentals.

Le seves reformes van ser àmpliament reconegudes i seguides a Europa; no obstant, els reformistes nortamericans, no segueixen els seus consells. Pel contrari, elegeixen visitar als reformistes d'Anglaterra (Tuke). Això era més degut a la religió quàquera que a un desacord amb les idees de Pinel, donat que els reformistes anglesos seguien un curs similar cap a un tractament més humanitari.

Per tant, arribem a la conclusió que Pinel, desencadenava als pacients, establint unes normes comuns en el tractament de les psicosis:

• Els pacients han de tenir una organització de totes les seves activitats.
• El treball i l'activitat organitzada, es converteixen en un tractament per tractar la indolència.

En realitat, el tractament moral significa quelcom semblant. "dintre de tots els individus, hi ha "alguna cosa" que no es pot tornar boja, i per tant, si es desencadena a aquests pacients, és quan es pot alliberar aquesta "cosa", sempre i quan se li proporcioni una activitat, i permeti la socialització de l'individu".

Ens allunyem d'Europa, i ens apropem a nordamèrica. El primer metge que va utilitzar el tractament moral i ocupació en els EEUU, fou Benjamín Rush,  també quàquer.

Freqüentment, se'l considera el pare de la psiquiatria nordamericana. Ell va considerar la bogeria com una malaltia del cervell, a diferència de les teories prevalents a la medicina europea, que la consideraven com una malaltia del cos. Aquest autor (1962), creia que "l'home estava fet per ser actiu". Per això, recomenava l'exercici, el treball i la música, com a part del tractament de la malaltia mental. Les idees de Rush, van ser molt revolucionaris en el seu temps.

Com podem veure, el tractament moral ha arribat als Estats Units, per la influència de Tuke, més que de Pinel, com vam veure anteriorment. No obstant, l'epoca d'or del tractament moral i l'ocupació en els hospitals nordamericans, fou entre els anys 1840 i 1860. Dintre d'aquest període, ens trobem a varis autors:

c) RUFUS WYMAN.- Supervisor de l'Asil de Mclean, proper a Boston, que va començar a funcionar el 1812. Wyman fou específic al tractament moral i a l'ocupació. Va establir: "S'han de proporcionar ocupacions agradables, comprometre a la ment i exercitant el cos en activitats tals com: engronssar-se, cavalcar, caminar, cosir, brodar...., realitzades amb ordre i regularitat".

d) AMARIAH BRIGHAM.- Metge supervisor del Utica State Hospital of New York, va exposar així els beneficis del tractament moral i l'ocupació: "l'ús de la ment, de fet, les labors manuals, s'ha desmostrat que és més beneficiós per comprometre l'atenció i portar la ment en nous temes del pensament més que pel seu efecte directe sobre el cos".

El tractament moral es va practicar durant molts anys i amb èxit en els Estats Units. Així i tot, requeria un escas nombre de pacients, alta proporció d'empleats per pacients, i una població de pacients homogènea. Quan va augmentar la necessitat de llits per a pacients psiquiàtrics i creixeren àmpliament les institucions per a persones amb trastorns mentals, l'aplicació d'aquests conceptes no es va poder continuar, i el tractament moral fou reemplaçat per altres formes d'atenció, quan moltes de les idees van reaparèixer en forma de teràpia ambiental.

Tal i com hem vist, l'època d'or de l'aplicació d'aquest tractament, fou entre els anys 1840 i 1860.

Després de la Guerra Civil, la crisis econòmica va assolar els hospitals, els defensors de les propostes van morir, el públic  va perdre l'interés, i els hospitals es van omplir de nous inmigrans que tenien dificultats per a adaptar-se al seu nou pais. Va declinar el TRACTAMENT MORAL i el nou concepte d' OCUPACIÓ, encara que l'ocupació va reaparèixer a principis dels s. XX, com teràpia ocupacional.

B) EL MOVIMENT D'ARTS I OFICIS

Podem dir, que aquest moviment comença quan finalitza l'anterior, és  a dir, al 1860. Aquest moviment, va anar guanyant espai en la salut general, més que en una àrea determinada. Reconeixien la relació de l'exercici i l'aire pur amb la bona salut, així els promotors d'aquest moviment recomenaven el retorn de les persones viure en petites viles, realitzant productes vàlits i artesans promovent bens i serveis per augmentar la confiança en sí mateixos.

Hem de citar a dos autors: JOHN RUSKIN, (filòsof angles que fou reconegut per aquestes idees), i WILLIAMS MORRIS, artista anglès, i alumne de l'anterior, que va destacar en tota la seva obra, el valor de la planificació funcional i l'artesania ben planificada. La importància d'aquest moviment, fou la proporció de dos enfocs:

a) Considera que el valor concret de l'ocupació, és el seu poder per allunyar l'atenció del pacient de la discapacitat, aplicat a la Salut Mental. Aquest enfoc, es va anomenar en principi, "ocupacions de sala, activitats per a invàlits o distraccions", y més endavant es va denominar "TERÀPIA DE DIVERSIÓ". Aquest enfoc, predominarà en la pràctica, per a persones amb trastorns mentals.

b) Rescata el valor de l'activitat,en termes de curació, és a dir, es prepara al discapacitat per a que pugui treballar, tenint en compte els gustos del pacient. (actv. Laboral - vocacional). En aquest enfoc, se'l va anomenar "entrenament manual, educació vocacional i entrenament vocacional". En la pràctica de la teràpia ocupacional, es va utilitzar, per a persones amb discapacitats físiques.  

Per tant, en resum, podem dir que l' ACTIVITAT, segons hem vist fins ara, té les següents característiques:

• MORAL (tractament moral) I LLIGAT AL LABORAL (enfocament del moviment de les arts i els oficis)
• ENTRETENIMENT (primer enfocament del moviment de les arts i els oficis); i
• LABORAL LLIGAT A LA PRODUCCIÓ (segon enfocament del moviment de les arts i els oficis).

a) Dr. HERBERT JAMES HALL, als EEUU, a l'any 1904, tracta de buscar un tractament alternatiu a la neurastènia (esgotament), basat en l'activitat. Abans, quan una persona deia que estava cansada, se li recomanava no fer res. En canvi, Hall deia que si algú estava cansat, se li recomanaven una sèrie d'activitats que regulessin el funcionament vital.

Lògicament, aquest autor està influenciat pel moviment anterior. El treball de Hall fou el priemr estudi sistemàtic pel que fa als efectes de l'ocupació sobre la salut mental de l'individu. Observà que molts dels seus pacients milloraven quan s'utilitzaven ocupacions i horaris d'activitats com a sistema terapèutic. Fou un dels promotors de la teràpia ocupaiconal, convertint-se en el president de la Societat Nacional per a la Promoció de la Teràpia Ocupacional (NSPOT).

b) JANE ADDAMS, que fundà la casa HULL, unida a Hall, l'autor anterior. Fundà el museu de Treball. Allà els nous immigrants podien observar com es realitzaven els diferents oficis i escoltaven conferències que tractaven el com l'elaboració industrial havia canviat de procediments.Aquest museu serví com a programa d'assaig per a la rehabilitació laboral d'immigrants que tenien dificultats per adquirir destreses ocupacionals necessàries per aconseguir un treball (1901).

c) SUSAN TRACY, infermera que començà un curs per a l'entrenament d'infermeres que usaven ocupacions per al tractament dels seus pacients. Tracy escriví el rpiemr llibre conegut de teràpia ocupacional Estudis sobre ocupacions per a invàlids, dins el qual es descriuen les activitats artístiques o manuals que ella seleccionava per a cada pacient. Publicà algunes primeres tècniques d'avaluació per al nivell de desempenyorament funcional dels pacients. Per tant fou Tracy qui desenvolupà sistemes d'anàlisi i avaluació d'activitats i desempenyorament dels individus. A més a més portà a terme el primer curs de formació en ocupació, en un esforç per a fomentar aquest tipus de teràpia com a tractament per a malalts físics i mentals. Impartí nombrosos cursos de formació. Considerava a més a més que els terapeutes ocupacionals havien de tenir una qualificació adient per a tractar a cada pacient.

d) ADOLPH MEYER, arribà als EEUU procedent de Suïssa al 1892. Va conèixer les activitats de la casa Hull. Meyer considerava que els transtorns mentals, més que disfuncions específiques d'una estructura o funció particular del cervell o cos, eren resultat d'hàbits o comportaments desorganitzats que provocaven problemes per a viure. Pensava que una persona havia d'organitzar la seva vida diària en períodes de treball, de joc, repòs i son. Creia que els ritmes de vida (treball, jocs, descans i son) havien de tenir un equilibri, i aquest equilibri s'aconseguia fent un programa de vida saludable en la pràctica habitual, com a base per a un sentiment i emoció saludables. Creia que el deteriorament de l'hàbit era causa de la malaltia i per això pensava que l'ús sistemàtic d'interessos i de temps, era part fonamental de la teràpia. Va escriure el primer article de teràpia ocupacional, teoritzant sobre què és l'activitat.

e) LOUIS HAAS, mestre d'oficis, que escriví extensament sobre l'ús de les tasques i oficis amb propòsits terapèutics i defensà amb arguments molt vàlids el rol dels homes com a terapeutes ocupacionals.