3.2. Els Fundadors:
Al 1914, dues persones intercanviaven correspondència que tractava sobre la fundació d'una organització de persones interessades en el "Treball Ocupacional", nom amb el que es va conèixer inicialment la teràpia Ocupacional. L'iniciador fou fue George Edward Barton; el receptor el doctor Williams Rush Dunto. Barton es tornà un defensor de la teràpia ocupaiconal després d'una llarga malaltia i convalescència durant les quals experimentà personalment els beneficis del tractament de l'ocupació. Això va ser el que li va fer adoptar el nom de Teràpia Ocupacional (TO).
Segons Barton, la TO és la ciència de formar o estimular la persona malalta de tal manera que implicarà aquelles energies i activitats produint un efecte terapèutic beneficiós.
La correspondència d'E. Barton amb el doctor Dunton va anar sent cada cop menys amistosa, ja que Barton colia que la nova orgnaització fos tal i com ell l'havia visualitzada, i temia que el doctor Dunton entregués la direcció de l'entitat a un metge, però al final es posaren d'acord, i tots dos foren fundadors de l'organització que es coneixí amb el nom de Societat Nacional per a la Promoció de la Teràpia Ocupacional.
El Dr. Williams Rush Dunto es considera que és el pare de la professió. Com a psiquiatre ja usava la TO per a tractar persones amb transtorns mentals. Participà en programes d'ocupació i entrenament per a infermeres. Al 1915, publicà el primer text complet de TO.
Un altre dels membres fundadors fou Eleanor Clark Slasgle, treballadora social interessada pels efectes nocius de la inactivitat de les perosnes amb malaltia mental a estances hospitalàries. Estudià a la casa Hull. Per les activitats que va desenvolupar, va treballar a la mateixa associació que altres companys a la NSPOT i a l'AOTA. Va fundar a Chicago la primera escola de terapeutes ocupacionals. La interdependència dels components físics i mentals fou un ingredient fonamental per enaltir la TO. Les modalitats utilitzades a aquest programa, incloíen activitats manuals, treball vocacional, ball folclòric, jocs, activitats de lleure, i gimnàs. La teoria que hi havia rere aquest tipus d'activitats era desenvolupar un equilibri entre el treball, eld escans i el joc (basant en la filosofia de Meyer), en les eprsones amb malalties mentals.
Subscriure's a l'RSS