4.- Primera Guerra Mundial
Joel Goldthwait, cirurgià ortopèdic de Boston, estudiava dins el bàndol d'aliats d'Europa i Canadà, els mètodes per ajudar als soldats a recuperar-se de les seves ferides de guerra. Durant aquest període, la TO entrà en un món que comporta un enfocament científic per al tractament de la incapacitat física. Foren usats per primera vegada dispositius, tècniques i mètodes.
Joel Goldthwait considerava l'ús de tallers curatius en els quals es proporcionaven ocupacions als homes per a mantenir la salut física i mental, a nivell general o per a recuperar l'ús d'una aprt del cos, com per exemple e canell o la mà. Finalment es realitzà una crida per a dones auxiliars de recuperació mitjançant la TO. El propòsit de les activitats de les auxiliars de recuperació, fou:
... accelerar la recuparació dels pacients promovent la joia i creant una atmosfera hospitalària més plaent durant el temps de convalescència, ocupant les mans i les ments dels pacients amb objectius profitosos.
Els auciliars de recuperació tractaren a persones amb diagnòstic d'amputació, ceguesa, tuberculosi, hipocondries, neurosi d'ansietat, pànic als gasos i síndrome de confusió.
L'esforç de la guerra resultà positiu per a la TO, i es van establir així diverses escoles de TO. Es formaren terapeutes, es reconegué publicament, i es desenvoluapren polítiques i procediments, així com definicions i descripcions dels serveis de TO. Un dels resultats negatius fou la decisió de definir la TO, situant la disciplina sota l'autoritat mèdica. Altres aspectes negatius doren que els auxiliars de recuperació no pogueren obtenir estatus militar. Finalment, amb la pèrdua dels mateixos, es van perdre les destreses per al tractament de les discapacitats físiques desenvolupades durant la guerra. La pràctica de la TO tonrà a destinar-se principalment a les persones amb alteracions mentals. Al 1937 només un 2% dels terapeutes ocupacionals treballaven en ortopèdia, el 25% a hospitals generals, el 8% a hospitals de tuberculosi i el 59% a hospitals psiquiàtrics.
La pràctica de la TO millorà durant la dècada del 1920, els hospitals tornaren a estar interessats en apliar els serveis de TO. L'expansió fou especialment ràpida a la costa atlàntica, sobretot a Nova York, amb la mà de Slagle i Marylan, on treballava Dunton.
Moltes d'aquestes conquestes durant aquesta dècada tornaren a perdre's al 1930. Així la Llei d'Economia Nacional i la depressió de 1933, afecten profundament al personal i el pressupost destinat a la TO. Es van tancar moltes clíniques i el personal patí una reducció dràstica.
Subscriure's a l'RSS