5.- Segona Guerra Mundial
El camp de la TO no estava ben preparat per l'adveniment de la Segona Guerra Mundial al 1941. A les forces armades dels EEUU només dotze persones treballaven com a terapeutes ocupacionals, vuit de les quals eren terapeutes registrats. Al llarg dels anys que durà la guerra, es tractà d'assegurar la disponibilitat del personal suficient. I per últim, fou necessari entrenear a 899 persones en cursos establits amb caire d'urgència per la guerra a vàries escoles de TO.
Un dels resultats més importants de la Segona Guerra Mundial fou el desenvolupament de departaments de medicina física. Amb el recolzament d'aquesta, la pràctica de la TO en discapacitats físiques fou capaç d'establir els fonaments que havia perdut sota la influència de l'ortopèdia. Per primera vegada moltes de les tècniques foren escrites i publicades mitjançant serveis d'impressió governamentals. Es publicà la primera edició del llibre de text Principis de Teràpia Ocupacional al 1947. I els terapeutes ocupacionals aconseguiren el seu estatus militar.
Per tant, amb l'arribada de les guerres, es canvia de perspectiva en T.O., és a dir, només es dedicaven a malalts mentals, ara, a més, a ferits de guerra.
Subscriure's a l'RSS